INVITACIÓ A UNA EXCURSIÓ ESPECTACULAR ALS MOLINETS

Durant les últimes setmanes he tingut l’espectacular oportunitat de visitar les obres dels parcs eòlics que ja s’estan duent a terme a l’altiplà de la Terra Alta. Dic espectacular, pel contrast que causa veure la quantitat de terra que són capaços de moure los especuladors amb los esforços econòmics que li suposa a un pagès de la comarca replanar un bancal per plantar vinya.
Encara és més espectacular veure aquella màquina monstrusa, que ven gestionada seria una de les solucions a la crisi energètica, però que en el nostre cas té l’únic interès d’omplir la butxaca d’uns pocavergonyes que mai han calsigat la nostra terra. Després d’haver-les vist de prop, ara quan vinc per la carretera des de Gandesa ja me’ls veig plantats sobre les serres dels mudéfers, quan miro les nostres estimades roques, orgull de tots los botencs, me veig los aerogeneradors del coll ventós trencant completament la tranquil·litat del paisatge. És tan gran la frustració al saber que tot lo procés s’ha dut a terme des de la nocturnitat i el caciquisme i que a última hora entraran per la porta gran, sense cap oposició més que la dels quatre “penjats” de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta.
Los nostres representants polítics no mos donen suport a cap nivell, ni los mitjans tampoc, però tot i així sóc conscient que molta gent del poble sap que lo que està passant a la nostra comarca és una injustícia. Des de la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre s’ha donat llum verda al Pla Especial per a la implantació del Parc Eòlic dels Pessells (d’Orta de Sant Joan). A Orta un 80% de la població van dir que NO volien los molins en el seu territori, aquell va ser un dia d’alegria, però los representants polítics, de més amunt o més avall, no van tardar a dir que això no serviria de res i així van silenciar les veus que demanaven que lo referéndum d’Orta fos un exemple a seguir.
Mos creurem per una vegada que la nostra opinió és més important que la butxaca d’alguns i demanarem lo nostre dret a decidir? Donarem suport a la gent d’Orta quan hagin de fer respectar la seua opinió? Donarem suport als pratdecomptins quan demanon que com a mínim los hi allunyon les centrals del poble i així desaparegon del Coll Ventós? Callarem i acotxarem lo cap com hem fet sempre i continuarem sent una comarca de vençuts i amb rivalitats entre nosaltres?

Apel·lo a la consciència col·lectiva, a este sentiment de comunitat tan nostre, la nostra comunitat no seria res sense lo nostre entorn, per a que d’una vegada siguem capaços de sortir al carrer, de deixar que per la nostra comarca corrego aire fresc, llibertat i autoestima.

Per últim, que ningú penso que queda lliure de culpa, uns ho han permès promovent-ho i los altres abaixant lo cap i fent orelles sordes. Ne som més dels segons, però los molins encara no estan plantats i encara som a temps a fer algo. D’aquí uns anys que ningú digo que no hi havia res a fer perquè los que creiem que sí que hi havia alguna cosa a fer estarem per recordar la mirada enterra

(Panxona botenca)