I ARA, L’AMENAÇA DE LES TÈRMIQUES

Tenim un dels parcs nuclears més densos de la Mediterrània, es multipliquen arreu els projectes de centrals eòliques i ara arriba l’amenaça de les centrals tèrmiques al nostre territori ebrenc. El fantasma de l’ENRON a Móra la Nova desperta de nou sota la forma, no d’una, sinó de tres centrals tèrmiques de cicle combinat: la de l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp) que és en avançada fase de construcció; la de Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre) que aviat sortirà a informació pública, i el projecte de Faió (al límit entre l’Aragó i la Terra Alta). Encara hi ha una quarta central projectada a Mequinensa que ha de cremar lignit i carbó i que afectarà el nostre entorn de manera semblant a la d’Andorra (Terol).

Les nuclears foren una imposició franquista que cap govern estatal ni autonòmic ha rebutjat mai, un perill latent sense data de tancament. Els projectes eòlics, una suposada alternativa a les fonts d’energia contaminants,necessiten el suport d’altres centrals com les tèrmiques ja que el seu règim de producció d’energia és irregular i poc o gens eficient. En els temps en què tothom s’omple la boca de racionalització i eficiència en la producció d’energia, d’estalvi energètic, de sostenibilitat... nosaltres farem un pas enrera gegant perquè contribuirem a augmentar l’efecte hivernacle, la contaminació atmosfèrica, la de les aigües, etc.

S’ha fet apologia de les centrals tèrmiques de cicle combinat per considerar-les un mal menor davant d’altres sistemes de producció elèctrica suposadament més contaminants. Les centrals tèrmiques de cicle combinat basen la seua producció en la combustió de gas i de gasoil, generant una gens menyspreable quantitat de subproductes tòxics com l’òxid de nitrogen, àcid nítric, el diòxid de sofre a més de les emissions de CO2 a l’atmosfera. La presència de totes aquestes emissions provoca fenòmens tan coneguts com la pluja àcida i, en zones com la vall de l’Ebre en què la inversió tèrmica és freqüent, els contaminants queden capturats i no es dispersen. Una vegada més l’Ebre ha de ser el gran sacrificat, l’aigua serà un element més susceptible de contaminació per la difícil eliminació de productes químics utilitzats en el procés de producció. El perill i la insalubritat no s’acaben aquí: la presència de gasoductes, el transport i emmagatzematge de gasoil poden ocasionar explosions i incendis.

Les tèrmiques provocaran un important impacte socioeconòmic, ecològic, sanitari, ambiental i paisatgístic en les nostres comarques. L’agricultura serà un dels sectors més perjudicats. Cap dels efectes esmentats esveurà compensat per cap mesura preventiva minimitzadora o correctora.

Les zones més properes als nuclis afectats ja han manifestat un important rebuig social. Cal que rebutgem aquest atac injustificable. Cal una altra vegada defensar un model de desenvolupament endogen i sostenible abans no sigui massa tard.

Les Terres de l’Ebre han de ser sempre la terra sacrificada, el motor d’energia per a un model de desenvolupament que no és el nostre.